Pàgines

diumenge, 18 de desembre del 2011

Risotto de diuemge de tardor (o Risotto de ceps)

Avui us hem preparat la nostra primera recepta per Olor d'ametelles torrades; es tracta d'un risotto de tardor molt gustós i molt fàcil de preparar...com no la cuina italiana no podria faltar a casa nostra. Aquí us deixem amb la recepta. Esperem que vagi de gust.




Risotto de tardor

Necessitem:
  •           2 cebes tendres
  •           Arròs Vialonne Nano
  •           Ceps secs
  •           Mantega
  •           Parmiggiano Reggiano
  •           Brou de verdures
  •           Un gotet de vi blanc
  •           Sal
  •           Pebre

Com es fa:
En primer lloc tallem la ceba molt fineta i la posem a coure (“pochar”) amb la mantega i quan estigui llesta, hi afegim l’arròs. Ho remenem bé un parell de minuts i després hi afegim el got de vi blanc, donant més força als fogons fins que l’alcohol s’evapori. Després hi afegirem l’aigua dels ceps (que prèviament haurem hidratat) i també hi afegim els ceps.

Ara arribar el pas fonamental de tot risotto: anirem afegint cullerades de brou i anirem remenant contínuament i afegint-ne tantes vegades com sigui necessari fins que l’arròs estigui al dente.

Un cop l’arròs ja estigui a punt, farem el  “mantecato” que consisteix en afegir-hi mantega trossejada i anirem remenant fins que aquesta es fongui. D’aquesta manera aconseguirem la textura melosa i tant característica del risotto.  En aquest punt, hi afegim el parmiggiano mentre acabem de fer-hi dues voltes per a que lligui tot bé. I ja tindrem llest aquest rissoto de tardor. 
Que vagi de gust!!




dilluns, 12 de desembre del 2011

Ja tenim targetes!

Ja fa uns dies que tenia ganes de fer targetes...però una mica diferents...targetes fetes per mi mateixa, a mà...i va ser potser per una casualitat que vaig trobar un segell que anava més que pintat al blog (aviat ho descubrireu) que aquests dies de vacances em vaig decidir a fer-les. I aquest ha estat el resultat:






Ara només espero poder començar a utilitzar-les!

dissabte, 10 de desembre del 2011

El gat amb botes (part I)

Fa uns dies en obrir la finestra em vaig trobar amb una gran sorpresa....

 Un bonic gatet de color blanc amb un llaç vermell...però plorava perquè li faltava la seva altra meitat...

I aleshores en un racó del carrer vaig troba'm amb el gatet de color vermell...





...aviat vaig entendre que els dos gatets s'estimaven molt i volien estar sempre junts ....però no tenien on anar, així que vàrem decidir acollir-los i així ens farien companyia...