Pàgines

dimarts, 27 de març del 2012

Ja és primavera amb un ceral que no ho és del tot... {coca de blat sarraí}

Després de gairebé un mes sense publicar res degut a l'estrés de la ciutat, malalties i altres coses...però per fi ja ha arribat la primavera. I res millor per començar amb energia la nova estació amb un tall d'aquesta coca, coc o pastís (diferents opcions segons on siguem) feta amb farina de blat sarraí.

Al costat de casa tenim la gran sort que hi ha una botiga de llegums i farines a l'engrós i allà vaig trobar aquest cereal. El vaig comprar amb gra sencer i després vaig portar-ho a moldre a casa la mare...encara recordo la cara que va fer el meu padrinet quan veure aquell nou cereal...ell que està acostumat al panís, el blat i l'alfals...i és que el fajol, com també se l'anomena, no és ben bé un cereal, però té una gran quantitat de propietats, com un gran nombre de proteïnes vegetals, minerals i una cosa molt important, és apte per celíacs ja que no conté gens de gluten. Si en voleu saber més aquí podreu trobar més informació.


...Té un guts boníssim i més si li poses confitura de gerds o de taronja amb mel...és la manera més bona, dolça i sana de començar aquests dies de primavera...


dimarts, 28 de febrer del 2012

Una casa per als més petits...o no {PlayHouse}

...qui no ha somiat amb una casa com aquesta en ser petitt?...
Quan vaig descobrir aquesta casa només vaig pensar en quan arribi el moment en que els petits li demanin al seu pare li de fer-ne una com aquesta...





Imatges de Tiia Ettala


...i així tornar a ser petita de nou...

Es tracta d'un projecte de Bach Arquitectes realitzat a Finlàndia...el nostre entorn no serà tant idílic...però si més no serà especial...


dijous, 23 de febrer del 2012

Margarita no és una flor... és un bolso {Capricho de Muñeca}

La primera vegada que el vaig veure a l'aparador de la botiga no vaig poder resistir...un segon vaig trigar en obrir la porta i en entrar en el seu espai tant acollidor...una sensació de pau, tranquil·litat, bona música, retorn al passat...al saber fer...





...la olor penetrant i intensa del cuir...els colors diferents...aquí marró, sobre una calaixera antiga que torna a cobrar vida...allà vermell...damunt un antic sofà...


...realment em sentia com una nina dins una casa de joguines, els meus ulls no sabien ja cap a on mirar...però es van aturar de nou sobre ella, la Margarita, una bossa preciosa d'un color que encara no sé definir...

...i el nom de la botiga ho diu tot...Capricho de muñeca...un espai al carrer Brosolí del Born, on trobareu les bosses i accessoris més bonics que poden existir...un autèntic capritx...